Somnolent

Aquella nit no es va fer de dia.Patia, entortolligada de llençols, sense dia no podria anar a la feina. Sense sol no es faria evident la seva frustració.

El sol – talment com ella – odiava, ressignat, són compatibles l’odi i la resignació? .El sol feia vaga, i ella en gaudia, embolcallada de llençols.

Un somriure somnolent, un cop de força, una mostra de suport. Cap més dia com els viscuts fins aleshores.



This entry was posted in Microrelats. Bookmark the permalink.

One Response to Somnolent

  1. Doe says:

    Es feien companyia, més val ser optimista i creure que no vius sol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *