Fugida

Corria, corria, corria, corria i corria. No podia fer res mes córrer, córrer, córrer, córrer i córrer. Encegada, il·luminada, fugia de tot i de res. El cor, dins el pit, cridava, xisclava, bramava com ella no havia fet mai.

La dita diu que no va veure el mur, i és cert, no el va veure, però anava tan de pressa que l’atravessà i seguí corrent.



This entry was posted in Microrelats. Bookmark the permalink.

One Response to Fugida

  1. Doe says:

    I com hi va quedar després del cop? No es va treure la son del cos?
    Igual ens envia una postal un dia d’aquests…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *