Viatge a la Merda

Feia tants anys que em recomanaven que anés a la Merda que aquell 30 de febrer, tot i el fred, vaig decidir marxar.El camí va ser desagradablement plaent. No podia veure què tenia davant, però tampoc no deixava res enrere.

Amistats? Potser sí, gràcies a elles, al seu consell, havia decidit viatjar a la Merda, però sabia que no les enyoraria, no entenia què podia trobar a faltar.

Feina? Allà mai no m’hi havia sentit bé, infinitament desgraïda de la bondat dels qui m’envoltaven. Ves a la Merda! Dia rere dia, el seu consell, dolç i amable, sota veus metàl·liques de crits i fredor.

I la meva parella? Les meves parelles? Sempre m’havien dit que allà – en aquell lloc anomenat Merda – hi trobaria persones com jo. Allà, tothom seria com jo – boges, en diuen- i homes disposats a patir les nostres bogeries.

Caminava, sola, sense res, envoltada d’un llum molt fosca. Creia que m’havia perdut.Vaig haver de preguntar 13 vegades “perdoneu, per anar a la Merda?”. Sense parlar, sense somriure i sense mirar-me, aquelles persones aixecaven el dit, amunt, avall, cap a elles mateixes, cap a mi. Direccions clarement contradictòries que no duen enlloc, però sí a la Merda.

Em van rebre sense paraules però m’esperaven. A la Merda jo ja hi tenia una llar, una feina, amistats i possibles parelles. Tenia tantes ganes de conèixer-les!

Envoltada d’un silenci que cridava vaig passejar pel poble, l’endemà, dilluns, començava la meva nova vida.Esgotada, entristida i riallera em vaig deixar caure al llit.

Un somriure burleta i una llàgrima, tot el que havia conegut era exactament igual que tot allò que havia deixat enrere.



This entry was posted in Contes per passar l'estona. Bookmark the permalink.

One Response to Viatge a la Merda

  1. Laura says:

    Feia temps que no em passava a veure’t petita karquinyoli! ;P

    Viatge a la Merda, sí senyora… com molt bé dius, crec que ja hi som. M’ha agradat especialment aquest fragment:
    “Allà, tothom seria com jo – boges, en diuen- i homes disposats a patir les nostres bogeries.”

    Quines coses eh? Nosaltres estem boges i ells perfectament de salut mental que encara tenen la dissort de suportar els nostres mals, déu meu, crec que deu haver-hi altars preparats per cada un d’ells. És que mira que arribem a ser complicades i recargolades, en fi… encara els hi haurem de donar les gràcies, oi?

    Espero veure’t aviat pel món blocaire veïna! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *