Deu anys i quatre dies

Sovint faig tard. Em distrec sense saber-ho, potser la meva bogeria comença a fer-me perdre la noció del temps… No puc escriure “avui fa deu anys”, però sí que puc dir que fa deu anys i quatre dies. Deu anys que han passat com quatre dies, de vegades intensos, de vegades eternament avorrits. 

No sé si fa deu anys ja m’havia convertit en una llunàtica descreguda, potser encara no havia començat a creure per descreure. En tot cas, fa deu anys i 5 dies hi havia un concert de Sau, el darrer. Aquella nit va morir en Carles Sabater i Sau, amb ell. 

Potser serà bo retre un homenatge – petit- com aquest espai.Us n’ofereixo algunes cançons, avui són les meves preferides, demà no ho sé, perdoneu les possible errades, escric de memòria i sovint oblido sense oblidar.



This entry was posted in Una mica de tot. Bookmark the permalink.

One Response to Deu anys i quatre dies

  1. Laura says:

    Continuen essent la meva banda sonora preferida malgrat el pas del temps.

    En les seves cançons hi trobo el consòl que molts cops el dia a dia me’n priva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *