Carta Oberta

Sense adonar-me he estat un mes sense escriure ni ase ni bèstia. Voldria dir que durant aquests dies ha arribat la Primavera, però sembla ser que el temps no acaba de decidir-se. No puc dir que s’hagi estat sense transcórrer, però el sol encara no escalfa amb prou força i els dies s’allarguen sense convidar-nos a seure a les terrasses o a la vora de la platja.

Tot i això he fet 25 anys. 25! Fer-me gran no em desperta cap sentiment: ni m’espanta, ni m’alegra, senzillament vaig sumant però no puc negar que els aniversaris són dies bonics. Amistats i familiars et feliciten i, en el millor dels casos, et fan regals. Així doncs, com que encara no han inventat el beuratge de la joventut eterna, sóc del parer que cal sumar de bon humor, sense tenir gaire en compte la llei de la gravetat i d’altres senyals que ens deixa el pas del temps.

I per què ho dic tot això? Doncs ben fàcil, per què vull donar les gràcies.De vegades he sentit a dir que els 25 són una edat “important”, és a dir, d’aquelles que potser caldria festejar més que d’altres, talment com els 18, els 50, o –en alguns casos- els 33. Numerologia? Quarts de segle? Atzar? Caprici? Ben bé no ho sé i, la veritat, és que m’importa menys que poc.El cas és que jo he tingut uns 25 molt bonics.

Podria dir moltes perquè aquests 25 han estat molt diferents de com els hagués imaginat quan en vaig fer 24, o potser podria dir dels meus 23? (manies meves, així parlo de parells i senars).

No vull pensar què vindrà després, de la mateixa manera que ja no penso què va venir abans. Els 25 han estat bonics i quan les coses són boniques, cal donar les gràcies a les persones que les han fet possibles.



This entry was posted in Una mica de tot. Bookmark the permalink.

One Response to Carta Oberta

  1. Jesús says:

    Podria dir “de res” i quedar-me tant ample, però la veritat és que no em quedaré tant ample…les coses són com han de ser…o com nosaltres fem que siguin, i tu, només tu, has fet que els teus 25 anys siguin tant bonics com dius, perquè si tu no fossis bonica, en el sentit més ampli de la paraula, la gent no hauria volgut donar-te una celebració tant bonica (quantes vegades he escrit aquesta paraula?, hehe)…certament no hi erem totes i tots, a banda dels presos algunes no van poder venir…però bé, tothom que hi vam ser i les que no hi van poden anar i vam ser perquè tu volies que hi fóssim….(quin embolic, oi?), hehehehehe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *